61.
emberízids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells granívors, de l'ordre dels passeriformes, de bec dur, dret i cònic, mida petita o mitjana, amb espècies escampades per tota mena d'hàbitats arreu de les nostres contrades. Individu d'aquesta família. [...]
|
62.
lànids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, de mida petita i mitjana, de cap voluminós i bec ganxut, que cacen insectes, ocells petits o ratolins, com l'escorxador i el capsigrany. Individu d'aquesta família. [...]
|
63.
judeocatalà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als jueus catalans, especialment de l'edat mitjana. [...]
|
64.
mediocre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De qualitat mitjana. Un poeta mediocre. Una poesia mediocre. Gent mediocre. [...]
timpanoplàstia
f. [MD] Restauració quirúrgica del mecanisme de transmissió sonora en l'orella mitjana. |
65.
mesocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de govern en què la classe mitjana té la preponderància. [...]
|
66.
rossell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda de billó encunyada a Perpinyà a l'alta edat mitjana. [...]
|
67.
timpanoplàstia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Restauració quirúrgica del mecanisme de transmissió sonora en l'orella mitjana. [...]
|
68.
caràdrids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells limícoles, de l'ordre dels caradriformes, de mida petita o mitjana, camallargs, amb el bec curt, recte i punxegut, a la qual pertanyen els corriols, les daurades i les fredelugues. Individu d'aquesta família. [...]
|
69.
escolopàcids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells limícoles, de l'ordre dels caradriformes, camallargs, de mida petita i mitjana, migradors, a la qual pertanyen els territs, les gambes, els tètols, els becuts, els polits i els becadells. Individu d'aquesta família. [...]
|
70.
lloro
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell exòtic de l'ordre dels psitaciformes, de mida mitjana, cap rodó, bec curt, robust i punxegut, ales arrodonides i cua curta. Persona molt lletja. Dona que va molt pintada o d'una manera grotesca. Persona molt xerraire. [...]
|